domingo, 3 de abril de 2011

La penosa tasca de tornar-hi....

Hola gent.

Fa molts dies que no escric novetats, bàsicament per què no hi han hagut novetats, desde les darreres correduries Bruixenques, per H o per B, vaig passar d'escalar 5 dies a la setmana a escalar-ne 1 o cap, i així es clar, de la pililla de rellotge que havia agafat, no en queda rés.
Bueno, suposo que ja sabeu de que us parlo, deu ser l'enèssima vegada que torno a començar desde les profunditats més obscures de pillar-me a les cintes dels 6c`s, però també sé que en 3 o 4 mesos tornaré a estar en un estat acceptablement mediocre, per què quelcom residual deu quedar no en els braços?,si crec que si.... ja estem acostumats i l'experiència ens fa no desmotivar-nos en aquestes dures i penoses tarees. Si no fos per les Voll-Damms, els bocates, els croissants, els cafès amb llet i les rialles amb la banda.....

Bé, gent al-ludida, petons per elles i abraçades per ells.

Aupeca

3 comentarios:

Araceli Segarra 10 list dijo...

ja,ja,ja, jo estic igual després de parir una Tina....gracies a Deu, ella no més me porta 2 mesos i no 9. Avui mal de llemes, estic d'acord, en 3 o 4 mesos tindrem un altre cop el nostre grau mediocre-acceptable ;)
Com que soc noi te toca petó :)

robert dijo...

Bueno, veig que tornes a actualitzar el blog que ja hi tenies teles d'aranya.. Així, ara ja podrem estar al corrent de les darreres malifetes de la penya txunga.... Avia'm si progressem adeqüadament i els déus ens deixen visitar les seves dependències celestials, ni que sigui amb alguna via al límit de les implacables decotacions!!!
Com que sóc noia te toca abraçada, je, je

elizondoman dijo...

Les teves "hores baixes", d'escalar 1 dia a la setmana (o cap) són el màxim que jo puc fer habitualment. Tens el problema de la pila, però sempre tens l'excusa perfecta per no fer-ho més bé, ha, ha, ha.
Molta raó, la tornada és dura.
Una abraçada i molts ànims!